KIM, EL CA DE PASTOR

El general Magó havia fet traslladar els deu vaixells que li quedaven a Savona, més prop de la Gàl·lica i més enfora del lloc on pensava que podria haver-hi la batalla amb contra els romans.

Ja duien dues estacions en el port i Asprid seguia en la nau capitana com a segon pilot, ara acompanyat dels seus dos fels amics.

Rak ja havia entès quin era el joc del seu amo i sabia que per obtenir el menjar que volia havia de volar més lluny i tornar de pressa. Asprid volia que el corb fos un bon guia en cas de tempesta o de mar emboirada i el va ensenyar a volar cada vegada més lluny. Primer, va volar a dalt del pal major i quan va baixar va obtenir un tros de carn. Després, si volia aconseguir-ne un altre, hauria de volar més lluny, al pal de proa o al vaixell veïnat. Després, més enfora i així fins que el perdia de vista. El corb, bon aprenent, va entendre ràpidament com aconseguir el menjar i volava enfora on Asprid no el veia, esperava un poc i tornava. Així hi havia carn o peix. Ell sabia que l'havia enganat però no sabia que el pilot també ho sabia.

Mentretant, Kim s'entretenia jugant pel moll. Asprid deixava que el ca molós sortís del vaixell i se cercàs la vida. No solia allunyar-se molt. Ensumava les coses, investigava, mirava, ...

Kim era fill de Kira una pastora molosa molt bona i l'instint li marcava les passes.

Un matí no el va trobar en el lloc on solia dormir però no es va preocupar. A mitjan matí va tornar cansat i suat. Va beure aigua, va menjar i es va posar a dormir fins al vespre.

Passaren uns dies, potser una setmana i va passar el mateix. Asprid era un home tranquil i pacient. No es va mal pensar. No hi podia fer res perquè no el volia lligar amb una corda.

Cada setmana Kim desapareixia i tornava cansat i mort de gana.

Un dia, quasi per casualitat, Asprid va descobrir la feta. Estava assegut en el norai on estava fermat el travessí de popa quan van passar dos pastors per devora i quan veren a Kim, un va comentar:

- Aquest és el ca que cada dia de mercat ens ajuda a conduir el ramat fins a la plaça.

- Sí que ho és, ell mateix.

S'acostaren al mariner i li explicaren que el ca, els dies de mercat, esperava el ramat de xots a l'entrada de la població i ajudava a conduir pel camí sense que cap se'n sortís del grup.

En arribar a la plaça, desapareixia.

Asprid, els va agrair l'explicació i els va contar que Kim era fill d'una cussa molosa molt bona pastora.

Quan els pastors partiren li va dir a Kim: ajudar sempre està bé però et tenc perquè vigilis les meves coses i no perquè te'n vagis de gresca. El cas no va respondre però va entendre que havia fet qualque cosa que era del grat del seu amo.

El pilot pensava que estaven en guerra i convenia estar molt atents.