Abans d'això, Escipió havia enviat emissaris a Roma amb missatges i presoners per preparar el terreny. Estava escalivat perquè quan va conquerir Hispània i va treure tots els cartaginesos el Senat Romà no li va deixar entrar a la ciutat com a general victoriós, a causa de les maquinacions dels senadors enemics seus, Quint F. Màxim i el seu aliat Marc Porci Cató. Ara, el primer ja havia mort però Cató i els seus partidaris podien posar bastons a les rodes.
També havia enviat a Roma molts presents de guerra i presoners i entre aquests s'hi trobava Sífax, rei dels númides i un dels principals aliats de Cartago. Encadenat, l'havien passejat pels carrers principals de Roma, fins a la presó.
Així doncs, una vegada assegurada la pau per terra i per mar, Escipió va embarcar les tropes i es traslladà a Lilibaeum, a Sicília. D'allà va enviar una gran part de les tropes en vaixell cap a Roma i ell va creuar el canal i va fer el camí cap a Roma a cavall amb els seus comandants. Va travessar els pobles d'Itàlia plens de gent que li retien honors d'heroi i va avençar pels camins on els camperols li obrien camí amb paules i branques de llorer. Finalment va entrar a Roma en una desfilada que fou la més important de tots els temps.
Després d'això encara fou censor de Roma, novament cònsol i príncep senatus.
Però tots no podia sortir tan bé i més tard fou acusat pels seus enemics de no haver defensat bé les conveniències de Roma en el final de guerra contra Antíoc III. Conseqüència de les desavinences es va retirar a Liternum on va morir als cinquanta-tres anys, sense haver tornat a posar el peu a Roma. Això no obstant, el seu nét adoptiu Publi Corneli Escipió Emilià va derrotar Cartago definitivament en la Tercera Guerra Púnica.
Aquesta vegada, es va complir l'ordre de Roma "Delenta est Cartago" (Cartago ha de ser destruïda). No va quedar pedra sobre pedra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada