12 de gener del 2018

REFLEXIONS ABANS DE CONTINUAR (I)

Per escriure aquestes històries de temps immemorials m'he hagut d'informar de molts d'aspectes que desconeixia.
Això ja em va passar amb el llibre «Les Pomes d'Or» quan vaig haver d'investigar i descobrir tot un món talaiòtic que desconeixia bastant.
«L'Illa dels foners» se situa en la mateixa època històrica però en llocs diferents on la cultura també era diferent. El poble cartaginès o el romà tenien una manera de viure més evolucionada que els altres pobles del Mediterrani en molts sentits: cultural, literari, tecnològic... Els foners que des de la Primera Guerra Púnica havien conegut aquests pobles de prop i, possiblement, havien après molt d'ells però continuaven vivint com sempre en una economia de subsistència tancada.


Festa romana

Ara toca parlar de la participació d'un grup de foners baleàrics en la Segona Guerra Púnica que és a punt de finalitzar, i em passa que desconec moltes coses d'aquella civilització púnica que va dominar el món de la seva època fins que fou destruït pel poble romà (149-146 aC).

Esfericitat de la Terra

No m'interessen tant les batalles amb les victòries i les derrotes, com els detalls més petits, més del dia a dia, i això costa saber-ho perquè després de la Tercera Guerra Púnica tot Cartago fou destruït (146 aC). No sols els edificis sinó tot el seu saber. No van quedar res sinó restes, derruïts. Nosaltres, els pobles de la Mediterrània, som els hereus dels vencedors. Si les tres guerres que guanyaren els romans les haguessin perdut, el món actual seria molt diferent. Però les coses són com són. Potser millor o no.
En aquesta recerca hi ha aspectes concrets que necessitava conèixer per continuar però també, d'una forma més global, he descobert coses molt generals que m'han interessat i n'he pres nota.

M'he adonat que cada civilització, cada poble, ha seguit un ritme propi i diferent dels altres pobles. Mentre un encara estava a l'època de la pedra o del bronze, un altre ja havia descobert la pólvora o que la terra era rodona, pos per exemple.
Canó xinès segle XIII

Per transportar mercaderies era molt important la navegació i va estar en constant evolució i millora fins que es va aconseguir un nivell que es va mantenir fins fa pocs segles. El poble cartaginès, del qual ara coment coses, era amo i senyor del mar. El mar interior que els romans anomenarien més tard "Mare Nostrum" i que ara rep el nom de Mediterrani , era l'autovia on circulaven constantment els vaixells d'un port a l'altre traginant mercaderies.
Com eren els vaixells, com es construïen, a quina velocitat anaven, com s'orientaven en el mar obert, ... és important pel meu treball. Però el més important és que ja construïen els vaixells de manera molt similar a com es fan ara les barques. D'això n'estic segur.

Nau birreme

La guerra, la seva organització, la seva estratègia, les armes que usaven, ... Això no va canviar fins a l'Edat Moderna (segle XV) quan van aparèixer la pólvora, les pistoles i els canons. Això no obstant a la Xina ja havien descobert la pólvora alguns segles abans i en el segle XII ja utilitzaven canons i armes de foc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai