1 de febrer del 2018

A SARDENYA ESTANT (I)

Allò primer que veren els foners quan arribaven a Nora, sobre una punta de terra que protegia el port dels embats del mar, fou un poblat megalític amb una torre que s'alçava a un dels seus costats. El poblat estava envoltat de roques grandioses i, aleshores, obriren els ulls de la sorpresa. Per un moment pensaren que eren a casa seva. Després recordaren que encara eren ben lluny perquè les illes on varen néixer estaven molt més a ponent. Els dos «gaûlos» s'aproparen al port i atracaren. Posaren una passarel·la que permetia el pas i un home va pujar a bord. Va parlar amb el capità i després va baixar de la nau i va donar ordres a uns homes que baixessin part de les mercaderies. Ni la marineria ni els foners baixaren al moll. Acabada l'operació, els dos vaixells salparen cap a tramuntana.



En poc temps, les dues naus giraren a babord i entraren dins una gran badia. Més o menys a la meitat, al fons d'aquesta, es veia un gran port que es deia Calares (o Calaris). No tardaren molt a ancorar enmig del port. Els dos capitans baixaren en primer lloc a un bot i es dirigiren al moll. Després, part dels mariners amb els foners, pujaren a unes barques i també partiren cap a terra. Aleshores s'acomiadaren dels capitans i anaren a parlar amb el comissionat de l'armador de les naus. Volien saber si d'aquell port sortiria cap vaixell cap a la Pitiüsa Major, a la qual els fenicis donaren el nom de ʾībošim, i on els cartaginesos hi tenien una colònia, amb indústria i comerç. Si arribaven a l'illa, estarien a un bot de ca seva.
El comissionat no sabia de cap nau que sortís cap a la Pitiüsa Major però, després de demanar a uns i altres, els va dir que del port de Tharros, a l'altre costat de l'illa, sortiria un vaixell amb aquell destí en la propera lluna.
Encara que el camí no tenia pèrdua perquè seguia el curs del riu Mannu fins a la meitat, després, un camí ben assenyalat en la planura duia directament cap al port de Tharros, els va oferir un guia que els acompanyaria i els ajudaria a aconseguir passatge.

Nurag sard

El jove Pixius, que així nomia el guia, va esser molt amable amb ells i arribaren a un acord, amb la condició que es desviarien una mica del camí per poder visitar els seus familiars que habitaven a un poblat de la planura anomenat «Su Nuraxi». Com que els sobrava el temps i la proposta només els endarreria un dia, els foners estigueren d'acord.
De moment els deus seguien de la seva part.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai