8 de febrer del 2018

EL POBLE DE PIXIUS (III)

L'estructura social i econòmica: la gent
Quan els foners entraren en el poblat veren molta activitat. També és veritat que era un dia avançat de primavera i feia un temps immillorable.
Era un poblat bastant gros amb un castell envoltat de quatre torres i més de cinquanta cabanes de pedra amb una coberta feta de branques i palla miraven a llevant. El terme on podien sembrar estava establert entre els caps dels poblats propers i ells amb senyals que ho indicaven. Anava del poblat fins a mitjan camí que duia al poblat proper, per tots els costats. Sovint hi havia discussions sobre els límits.


Baix la torre que mirava al nord estaven els corrals i els estables destinats a la cria d'ovelles. Tenien més de cinc-centes ovelles i l'espai destinat a aquesta activitat era molt gros.
Darrere el castell, cap a ponent, hi havia els horts on es cultivaven verdures i fruits. També hi havia el camp d'entrenament on homes i joves pràcticament el tir i la lluita.
Cap al dud hi havia altres magatzems on es guardava el gra, les eines, iels diversos materials que s'usaven per a tenir el poblat ben cuidat.




L'estructura social era jeràrquica. Tres germans dirigien el poblat. Eren els hereus dels antics pobladors i el càrrec era hereditari. El major, Baquos, era el jerarca principal i s'encarregava de la defensa i de la construcció. Era el pare de Pixius. El segon era Sorus . S'encarregava de la ramaderia i la seva comercialització. El tercer era Dimas i s'encarregava de l'agricultura i la seva mercantilització. La ramaderia i l'agricultura eren les principals activitats econòmiques. Al marge d'aquest repartiment, els tres germans tenien cura del dia a dia del clan de forma conjunta. Vivien en la torre principal del castell amb els seus nombrosos familiars propers. En el castell també hi vivien els ajudants i servents. En total en el castell hi habitaven unes cent cinquanta persones. Mai eren tots, perquè molts tenien encarregades tasques que exercien fora del poblat. Ara mateix mancaven més de seixanta persones que eren a diferents ciutats de l'illa per a realitzar tasques de comerç. En el castell hi vivia el fetiller que també era curandero.



La resta de la gent vivia a les cabanes, per famílies. Eren famílies molt nombroses, ja que tenien entre set i deu fills o filles. En total a les cabanes hi vivien unes 350 persones, la majoria nins i joves.
Entre els oficis principals, en primer lloc hi havia els pastors i els agricultors. Però també hi havia picapedrers, fusters i ferrers. Hi havia unes tasques encarregades a les dones exclusivament: l'horticultura i la recollida de llet. També fabricaven la ceràmica i el formatge i altres derivats de la llet d'ovella.

Els nins eren preparats pels majors en els aspectes principals que la vida que aquella situació, requeria. La cultura pròpia, la geografia, la història i altres coneixements servien de base per aprendre tot allò que havien de saber sobre els animals i les plantes, els llocs de l'illa, els perills, l'orientació, les malalties. També rebien lliçons pràctiques de ramaderia i d'agricultura. El demés ho aprenien jugant.

També hi havia tasques específiques com la sembra i la collita que requerien el treball de tothom, homes, dones i infants.

Tots els homes eren guerrers i tenien l'obligació d'entrenar i estar preparats per la lluita en la defensa del seu territori i del poblat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai