16 de gener del 2018

UN VIATGE ACCIDENTAT

Després de la topada amb la flota romana, a la sortida del port d’Hadrumetum, una vuitantena de naus púniques continuaren el viatge per seccions, segons el seu comandament. Quan ja no es veia la costa africana i l’horitzó era nét com una patena, s’avisaren amb banderes i les naus arriaren veles. 
Tota la flota va quedar quieta.
A una nova senyal, els vaixells auxiliars transportaren el capitans a la nau capitana que encapçalava la formació. A la reunió que va tenir lloc, decidiren seguir la direcció del vent que bufava de terral que era de llevant. Era molt matí i el vent a migdia canviaria. Si girava massa haurien de seguir a rem, cosa molt habitual perquè les veles redones sols servien amb vent a favor, allò que en diuen “vent de popa redó o, fins i tot, de mitja popa o per l’aleta de babord o d’estribord”. La vela del pal major sols permetia anar empopats de ple, però l’artimó situat a la proa podia girar i agafar el vent de costat.

RUMB SEGONS EL VENT



La ruta que seguirien els era ben coneguda però tots els capitans,  però per si feia mal temps o sortien boires, quedaren que s’esperarien a la vista de l’illa de Malta que estava en el seu rumb. Des del principi de la guerra, Malta estava ocupada pels romans i si volien podrien atacar-la però pensaren que una vegada perduda la guerra a Cartago no els quedava altre remei que fugir a terres amigues cap a Libia Tripolitana (“el país de les tres ciutats”), nom que rebia perquè a la seva costa hi havia tres grans ports púnics: Sabratha, Oea i Labdah *.  De Malta canviarien el rumb a sud i enfilarien cap a Labdah, port de sortida del més gran mercat d’esclaus púnic. 

MALTA

Havia entrat l’estació freda i el mar era perillós. També tenien en contra que el dia s’havia acurçat molt. Anaven molts carregats d’homes i per això creien que el viatge fins a Malta duraria almenys, deu dies i altre tant fins al port de destí. Els perills principals eren dos: la tempesta i la boira.

Posats d’acord en rumb, circumstàncies i demés detalls, cada capità va tornà a la seva nau, hissaren les veles i emprengueren  el viatge cap a llevant.

Asprid, segon pilot de la nau capdavantera no coneixia aquesta part del mar i per això observava el primer pilot i escoltava les seves instruccions. Jaris ocupava part de la coberta de popa amb els foners que viatjaven en el vaixell. Sobretot parlaven de quan podrien tornar a la seva terra. Kim i Rak seguien jugant prop del pilot i observaven aquell tragí de gent armada amb curiositat. 

MAPA DE MALTA

*Sabratha encara manté el nom. Oea actualment és Trípoli i agafa el nom de la regió de les tres ciutats (Tripolitania). Labdah, quan fou ocupada pels romans va canviar el nom a Leptis Magna (això ve que el nom en fenici s’escrivia Lpqi, perquè no feien servir les vocals).  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai