28 de febrer del 2018

LA DARRERA GRAN TRAVESSIA (II)

VENT, TRONS I LLAMPS
Dos dies a Massàlia bastaren per baixar una part dels fardells de llana que substituïren per àmfores de l'excel·lent vi de Massàlia que havien de transportar a Ebusus.
Havent carregat la mercaderia, estaven a punt de partir. Avisaren amb els corns i les dues naus sortiren de port a rem.
Enmig del mar posaren les veles perquè el ven els era favorable. Encara quedaven uns quants dies de navegació però els foners ja ensumaven l'olor de la seva terra.
En realitat no tengueren massa sort perquè gran part del viatge el varen fer a força de rem: dos homes per banc amb relleus i descans quan el vent els permetia navegar a vela.
Però quan pensaven que tot anava vent en popa, els déus del cel dugueren una nuvolada, amb vent, trons i llamps. Va esser de sobte, sense avisar.
Els dos capitans ni s'immutaren. Avesats com estaven a trobar-se amb aquestes calamitats, feren fermar totes les mercaderies de la coberta i de la cala perquè el perill era que la càrrega es mogués i envestís i fes mal a l'embarcació o a qualcú.
Els homes aferrats a llurs rems capotaven la tempesta com podien, fent que les naus avançassin en direcció del fort vent de mestral.
Al cap de dues hores el vent va anar afluixant i el cel es va obrir com una flor.
Res havia passat d'importància.
Pot ser que l'embat els havia fet avançar més ràpidament en la direcció correcta, de manera que havien acurçat la distància que mancava per arribar a port.



Arribaren a Ebusus al migdia quan el moll era ple de vida. Alguns vaixells atracats en el moll, carregaven o descarregaven mercaderies.
Just a l'esquerre es veia un pujol on un camí pujava com una serp al cim on sobresortia una torre de vigilància enorme com una fortalesa. El coster era ple de cases de pedra que miraven al mar obert. Una vegada desembarcats al moll es trobaren amb una vertadera ciutat com les que havien vist durant el seu llarg viatge. Hi havia diferents indústries i magatzems on es podien trobar tot tipus de mercaderies. La ciutat s'havia encomanat a la deessa Tànit i la seva imatge es trobava en alguns temples que pogueren visitar i també a la cara de les monedes que es fabricaven a Ebusus. Aleshores, Ebusus púnica era coneguda arreu del món.
Des del camí que muntava i de dalt del puig es veien perfectament els freus i la Pitiüsa Menor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai